02.07.2009: Esperanzah ! Word Music : Un altre festival és possible!
Esperanzah! ha estat molt més que no un festival de música, de bona música. Les persones que s'hi van arribar fins el Parc Nou bé que ho comprovaren. Van tenir l'oportunitat de passejar per un mercat d'artesanies de tota mena (des de tatuatges d'henna fins a penjolls i collars), amb el segell de comerç just. També hi havia paradetes amb llibres de temàtica social i compromís amb un canvi a l'hora de fer les coses i conduir-se pel món. I, mentrestant, els infants corrien amunt i avall, recollint els gots buits del terra per aconseguir a canvi una Fritz-Kola de franc.
I lluint aquest compromís social com a bandera, enfront les desigualtats i les injustícies d'una realitat abocada a ser transformada o a desaparèixer, Esperanzah! agrupà a la Plaça dels Possibles tot un reguitzell d'entitats i col·lectius que, mitjançant iniciatives de diferent tipus, aportaven el seu gra de sorra per mostrar que la imaginació i la lluita són bons companys de viatge. Tenien el seu espai, entre d'altres, entitats com la Fundació Vicente Ferrer, l'organitzacio Intervida, Col·lectiu Crisi, Setmanari Directa o Kaos en la Red, i d'altres associacions tan interessants com ‘El Laberint del So', qui a més de fomentar el pensament lúdic, ensenyava a construir instruments musicals amb materials reciclats, o ‘Som Lo que Sembrem', explicant la Llei d'Iniciativa Popular per declarar Catalunya país lliure de transgènics. O l'associació Pachamama, que du des del 2008 repartint en bicicleta cistelles ecològiques (de fruita, verdura i ous ecològics) per Barcelona, amb l'objectiu de crear llocs de treball just i promoure un consum crític i responsable, a més de sa. Per la seva banda, les companyies de teatre Pa'Tothom, Pilaplom i Materia Original incorporaren unes representacions que entretenien i feien reflexionar sobre alguns aspectes i contradiccions de la vida social.
Els concerts de música, repartits entre l'escenari Delta (Muyayo Rif, La Pegatina, Smod, Keziah Jones, Terrakota, Tiken Jah Fakoly, Les Frères Guissé, Calima, Costo Rico, Aziza Brahim, El Cabrero,...) i l'escenari OFF (Los Sibaritas de la Calle, Ambaparà, Rojo Vivo, Flipin Folk,...) van fer les delícies d'un públic encisat i amb ganes de gresca.
El cap de setmana del 26, 27 i 28 de juny de 2009 es celebrà, a El Prat de Llobregat, el festival Esperanzah! World Music, a la seva primera edició lluny de Bèlgica. El lloc escollit fou el Parc Nou, una zona verda entre el barri popular de Sant Cosme i l'aeroport d'El Prat, configurant un paisatge màgic d'arbres, gespa i avions enlairant-se. Aquest Esperanzah! d'ànima mediterrània, com no podia ser d'una altra manera, estigué acompanyat per un cel clar i seré, on el sol regnava totpoderós durant les activitats diürnes i on una lluna en primer quart creixent ─fase propicia per iniciar noves relacions i projectes─ es deixava veure als concerts nocturns.
Esperanzah! ha estat molt més que no un festival de música, de bona música. Les persones que s'hi van arribar fins el Parc Nou bé que ho comprovaren. Van tenir l'oportunitat de passejar per un mercat d'artesanies de tota mena (des de tatuatges d'henna fins a penjolls i collars), amb el segell de comerç just. També hi havia paradetes amb llibres de temàtica social i compromís amb un canvi a l'hora de fer les coses i conduir-se pel món. I, mentrestant, els infants corrien amunt i avall, recollint els gots buits del terra per aconseguir a canvi una Fritz-Kola de franc.
I lluint aquest compromís social com a bandera, enfront les desigualtats i les injustícies d'una realitat abocada a ser transformada o a desaparèixer, Esperanzah! agrupà a la Plaça dels Possibles tot un reguitzell d'entitats i col·lectius que, mitjançant iniciatives de diferent tipus, aportaven el seu gra de sorra per mostrar que la imaginació i la lluita són bons companys de viatge. Tenien el seu espai, entre d'altres, entitats com la Fundació Vicente Ferrer, l'organitzacio Intervida, Col·lectiu Crisi, Setmanari Directa o Kaos en la Red, i d'altres associacions tan interessants com ‘El Laberint del So', qui a més de fomentar el pensament lúdic, ensenyava a construir instruments musicals amb materials reciclats, o ‘Som Lo que Sembrem', explicant la Llei d'Iniciativa Popular per declarar Catalunya país lliure de transgènics. O l'associació Pachamama, que du des del 2008 repartint en bicicleta cistelles ecològiques (de fruita, verdura i ous ecològics) per Barcelona, amb l'objectiu de crear llocs de treball just i promoure un consum crític i responsable, a més de sa. Per la seva banda, les companyies de teatre Pa'Tothom, Pilaplom i Materia Original incorporaren unes representacions que entretenien i feien reflexionar sobre alguns aspectes i contradiccions de la vida social.
Els concerts de música, repartits entre l'escenari Delta (Muyayo Rif, La Pegatina, Smod, Keziah Jones, Terrakota, Tiken Jah Fakoly, Les Frères Guissé, Calima, Costo Rico, Aziza Brahim, El Cabrero,...) i l'escenari OFF (Los Sibaritas de la Calle, Ambaparà, Rojo Vivo, Flipin Folk,...) van fer les delícies d'un públic encisat i amb ganes de gresca.
És complicat
resumir tot el que ens ha ofert Esperanzah!. Principalment, cal deixar
constància de l'ambient familiar i positiu. I d'un avió de paper que s'enlaira
a El Prat de Llobregat, en direcció a la pròxima edició Esperanzah! de l'any
vinent. És un avió de paper silenciós i resistent, propulsat per la cooperació
de més de dues-centes persones voluntàries, que han fet possible un festival
diferent. A totes elles, gràcies.
Comentaris
