Fa poques setmanes vaig rebre un correu de Marta, la mama d'Albert, d'aquí a poc batejava al petit i buscaven fotògraf.
El primer contacte per mail sempre és una mica fred i sovint no aconsegueix complir les expectatives del que realment algú necessita saber per prendre una decisió.
Afortunadament el segon contacte telefònic sempre és molt més proper i aclaridor.
Amb Marta va ser facilissim congeniar, i en poc temps vam saber trobar la manera d'entendre'ns i posar-nos d'acord. Avui, després de conèixer-la a ella i a la seva família personalment, he confirmat que el detonant, com sempre, és l'actitud; gent alegre i familiar que volen el millor pels seus.
Així que avui he conegut també a Albert, que amb lo bé que s'ha portat gairebé es podria dir que , malgrat ser tan petit, ha gaudit del seu bateig envoltat de la seva família en un lloc amagat en ple centre de Barcelona, el monestir de Santa Ana.
El monestir de Santa Ana de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII, i situat al carrer de Santa Ana, prop de l'actual plaça de Catalunya.
El conjunt dóna nom al barri de Santa Ana, un dels integrants del Barri Gòtic. L'església romànica va ser declarada monument nacional l'any 1811 i va ser declarat Bé d'Interès Nacional.
Gràcies família per confiar en mi en aquest dia tan important.
